Article sobre el naixament de l'Orfeó
Aquesta setmana, la secció cornellenca d'Esquerra ha publicat una història força interessant sobre la urbanització del barri Pedró i el naixament del Orfeó.
https://locals.esquerra.cat/cornella/article/120784/els-primers-batecs-de-lorfeo-catalonia
Reproduïm el text a continuació i us invitem a fer clik a l'enllaç:
A finals del s. XIX, el Cornellà de dalt no era més que uns secans allunyats del poble on, però, començà a formar-se -per sobre l’estació del tren- un potent nucli industrial (el forn del vidre vell, Els Cables, la Indústria Elèctrica i la Siemens, entre d’altres). D’aquest nucli en derivà un progressiu petit nucli de població: el que avui és El Pedró.
L’any 1920, l’empresa Fernàndez y Cia. va urbanitzar aquest sector, prenent com eix la cruïlla del carrer Torras i Bages amb Marià Benlliure, i començà a vendre parcel·les del que s’anomenava la “Urbanització Cornellà”. Va ser la dècada en què es construïren bona part de les cases típiques del barri (Fotos 1 i 2) i els nous veïns es començaren a trobar en el Bar Trinquis i, més tard, en el Bar Arenes i en El Cortijo.
En aquest període de formació del barri, un nucli de famílies evangelistes que vivien en un edifici del carrer Torras i Bages -avui núm. 97-, anomenat “Vil·la Estrella” (foto 3), van començar, l’any 1925, a organitzar actes culturals i de lleure. La iniciativa era promoguda pel Sr. Faust Costa, cap religiós d’aquesta comunitat evangèlica, on es cantaven els himnes i cants propis de les seves celebracions. Així, va ser com sorgí un cor cantaire que va créixer i havia de trobar un espai més gran.
Fou així com, pocs metres més avall del mateix carrer Torras i Bages, sota el carrer Marià Benlliure, el cor va ser acollit al Bar Mayor, que disposava d’una sala on es feia ball els caps de setmana. El bar era regentat per una mestressa republicana, de nom Maria Matamoros, i fou en aquest bar on, a partir de l’any 1930, el cor va tenir-hi la seu. L’any 1932, el cor es constituí en entitat amb el nom d’Orfeó Catalònia. El nom de l’entitat deixava clar, en el marc dels nous vents republicans, els dos trets característics de la seva identitat: la música coral i la catalanitat.
L’empenta republicana dels anys 30 es feu palesa amb altres iniciatives veïnals com la recollida de fons per a construir l’Escola Mixta Unitària al carrer Josep Masgrau (“Els caganers”) o la constitució, l’any 1931, de la Cooperativa Obrera del Pedró.
Amb la mateixa empenta es va coure, en el Bar Mayor, la iniciativa de dotar al barri d’un centre cultural, i es començà a buscar terrenys prou assequibles per a poder ser comprats amb les aportacions dels mateixos socis. Fou així com es trobà a bon preu una parcel·la per on passaven els cables d’una línia elèctrica d’alta tensió, amb façana al carrer Domènech i Muntaner (Foto 4). Allà s’hi aixecà una sala d’actes on, l’any 1933, ja s’hi cantaren les primeres caramelles i s’escenificaren les primeres obres de teatre. L’any 1934, s’iniciarien les obres per a construir el bar i la resta de l’edifici, amb el treball voluntari dels mateixos socis i seguint els plànols del mestre d’obres Pere Pladevall.
L’any 1935, finalment, van entrar en funcionament les instal·lacions de l’entitat amb les activitats musicals i del grup de teatre que, d’inici, feren bategar el cor de l’Orfeó Catalònia.
